Sant Pere Nolasc
Des dels començaments de l'Església -diu el Concili Vaticà II- hi va haver homes i dones que, per inspiració de l'Esperit Sant, van fundar famílies religioses, que l'Església va rebre de bon grat i va aprovar amb la seva autoritat.
Un d'aquests anomenats és Pedro Nolasco, fundador religiós de l'Ordre de la Mercè, que es va estendre a l'àrea llatina tant d'Europa com d'Amèrica, però amb una vocació universal i d'actualitat evident. Avui és present als 5 continents.
Són les dècades finals del segle XII: possiblement va néixer Pere Nolasc l'any 1180 a Barcelona. De la seva primera infància se'n desconeix gairebé tot, encara que, segons sembla, la seva família vivia en una posició social i econòmica esplaiada.
Pedro Nolasco era de professió comerciant o mercader. "Els comerciants d'aquella època -diu Guillermo Vázquez- no eren els homes pacats que veiem avui darrere d'un taulell, sinó arriscats capitans que emprenia grans viatges per adquirir i col·locar les seves mercaderies, lluitant amb tot gènere de perills". Com a mercader es fixava naturalment en tota mena de mercaderies que circulaven per mar i terra. Per desgràcia, també estava inclosa la mercaderia humana. En aquella societat es comptava amb dos tipus de persones privades de llibertat i es traficava amb elles: els esclaus i els captius.
El rei Jaume II d'Aragó, en carta del 4 de gener de 1302, parlant-li de l'Ordre de la Mercè deia al Papa: “En altre temps, certs seglars de la nostra terra, devots de Jesucrist que ens va redimir amb la seva sang, per alliberar als captius cristians de la captivitat dels no cristians, van anar a poc a poc venent els seus propis béns i van emprar els diners en la redempció i, finalment, demanant públicament almoines als fidels a les esglésies, lliuraven amb aquelles a tals cristians del poder de els moros”.
Aquestes activitats, anteriors a la fundació de l'Ordre, que van de la venda de tot allò propi a la petició de donatius pels pobles, es remunten a les dues primeres dècades del segle XIII. Des de molt jove Pedro Nolasco orienta la seva vida a l'alliberament del germà esclau i atrau la causa d'altres persones de la seva edat. És per això que ja el 2013 va realitzar la primera redempció a València sent “Procurador de la Almoina pels captius” a l'hospital de Santa Eulàlia. Piatós i actiu, Nolasco va plasmant el seu propi camí cristià com a projecte que es realitzarà en un grup religiós dedicat a aquesta activitat caritativa, que, per inspiració divina, ho institueix el 10 d'agost de 1218 a la catedral de Barcelona.
Per a aquesta nova ordre religiosa, juntament amb els frares, va haver de crear i organitzar tot l'entramat que suposa una nova comunitat religiosa, dedicada a una activitat que té implicacions religioses en primer lloc, però també socials i jurídiques. La gent admira la bona acció de Pere Nolasc i els seus, i amb donatius i almoines fan possible el creixement de la santa obra de la redempció de captius. El mateix Fundador, sol o amb altres religiosos, en diverses redempcions a València, les Balears, Granada i Alger, va alliberar 3920 captius. Amb el goig de veure la seva obra aprovada pel papa Gregori IX el 1235 i deixant-la dotada de 18 convents i al voltant de 100 frares, va morir el 6 de maig del 1245, a Barcelona.
L'humil frare laic Pedro Nolasco va ser considerat sempre com un fidel imitador de Crist Redemptor i tingut com a sant. La seva veneració es va estendre aviat per on eren presents els seus fills, i l'Església, ratificant aquesta universal convicció, el va canonitzar el 1628.